Un llibre sincer que ens aboca a un món terriblement brèvol en què els fantasmes familiars del passat entronquen amb les obsessions personals del present.
«La follia i l’horror m’havien obsedit sempre», va escriure Emmanuel Carrère per presentar Una novel·la russa, publicada originalment el 2007. «Els meus llibres no parlaven d’altra cosa. Després de L’adversari, ja no podia més. Vaig voler escapar-ne, i vaig creure que me’n sortiria: estimava una dona i havia engegat una nova investigació. La investigació era sobre el meu avi matern, que després d’una vida tràgica va desaparèixer la tardor de 1944 i molt probablement va ser executat per col·laborar amb els alemanys. És el secret de la meva mare, el fantasma que turmenta la nostra família. Per exorcitzar-lo, vaig seguir camins atzarosos que em van dur fins a una petita ciutat de províncies russa, on em vaig quedar força temps a l’aguait, esperant que passés alguna cosa. I aquesta cosa va passar: un crim salvatge.
»La follia i l’horror em van tornar a atrapar. També en la meva vida amorosa. Vaig escriure un relat eròtic per a la dona que estimava amb la intenció de jugar amb la realitat, i la realitat ens va precipitar cap a un malson que s’assemblava als meus pitjors llibres i va devastar la nostra vida i el nostre amor.
»De tot això en vaig parlar aquí: dels nostres intents per dominar la realitat i de la manera espantosa en què la realitat ens contesta.»
Détails du livre
-
Éditeur
-
Langue
Espagnol -
Langue d'origine
Français -
Date de publication
-
Nombre de pages
296 -
Traducteur
-
Collection
À propos de l'auteur
Emmanuel Carrére
Emmanuel Carrère (París, 1957) se ha impuesto internacionalmente como un extraordinario escritor con seis celebradas novelas de no ficción. Así, El adversario: «Novela apasionante y reflexión de escalofrío» (David Trueba); Una novela rusa: «Un relato original, multidireccional y perturbador» (Sergi Pàmies); De vidas ajenas (el mejor libro del año según la prensa cultural francesa): «Estremecedora e imprescindible» (Sònia Hernández, La Vanguardia); Limónov (galardonado con el Prix des Prix como la mejor novela francesa, el Premio Renaudot y el Premio de la Lengua Francesa): «Fascinante» (Llàtzer Moix, La Vanguardia); El Reino (mejor libro del año según la revista Lire): «Una muestra de gran inteligencia narrativa, una obra escrita en estado de gracia» (Isaac Rosa, El País); Yoga: «Un libro fuerte, instintivo y vertiginoso sobre la dura profesión de vivir» (Ángeles López, La Razón). En Anagrama también se han publicado sus libros de reportajes periodísticos Conviene tener un sitio adonde ir y Calais y su biografía de Philip K. Dick Yo estoy vivo y vosotros estáis muertos, y se han recuperado cuatro novelas de sus inicios, Bravura, El bigote, Fuera de juego y Una semana en la nieve (Premio Femina), así como el ensayo El estrecho de Bering. En 2017 fue galardonado con el Premio FIL de Literatura en Lenguas Romances y en 2021 recibió el Premio Princesa de Asturias de las Letras, ambos en reconocimiento al conjunto de su obra. Su último libro es V13. Crónica judicial.
Fotografía © Maria Teresa Slanzi.
Vous aimerez aussi
