No em deixis mai

A primer cop d’ull, els joves que estudien a Hailsham no són diferents de qualsevol grup d’adolescents. Practiquen esport, assisteixen a classes d’art amb professores (o guardianes) que miren d’estimular-los la creativitat i, com tots els joves, descobreixen el sexe, l’amor i els jocs de poder. L’internat és una curiosa Arcàdia anglesa, recòndita i cofoia de les seves instal·lacions, els seus jardins, el llac i els idíl·lics caminois rurals, que tal vegada no menen enlloc. Perquè Hailsham és un món hermètic, estrany i convencional alhora, en què els alumnes semblen orfes sense cap altre contacte amb l’exterior que la Madame, la dona que hi acudeix regularment a buscar les obres més prometedores dels nois. Un indret on els professors (o guardians) no paren de repetir-los que són especials i que els espera un futur de responsabilitat, però també de preocupar-se obsessivament per la seva salut. Els nois també saben que són estèrils i que, de la mateixa manera que no tenen pares, tampoc tindran fills.

La Kathy, la Ruth i en Tommy van estudiar a Hailsham, i van bastir un triangle amorós de vèrtexs canviants. I ara la Kathy H., arribada a trenta-un anys, recorda aquells temps i de quina manera ella i els seus amics, els seus amants, van acabar desvelant la veritat.